La violència de gènere (VG) és un problema de salut pública mundial urgent que afecta una de cada tres dones al llarg de la vida. Els professionals de la salut tenen una oportunitat immillorable per detectar i donar suport a les supervivents, però l’evidència científica actual destaca que sovint no tenen les habilitats i la formació adequades per complir aquest rol vital.
Per millorar les competències dels estudiants de ciències de la salut en enfrontar-se a aquest problema complex, desenvolupem juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu, una formació amb recursos educatius immersius utilitzant la Realitat Virtual, per situar-se dins d’un escenari i aprendre emocionalment. Aquest recurs s’utilitza en diferents formacions, i on d’una d’elles es va fer un estudi i es va publicar un article.
Desenvolupament de la formació
Per assegurar que la formació reflectís la realitat clínica, l’estudi va utilitzar un enfocament de cocreació en tres fases, i va involucrar professionals sanitaris i socials de primera línia (com una metgessa, una llevadora, una especialitzada en benestar d’adults i nens, una especialista en rehabilitació d’addicions, un especialista en tràfic de persones), experts en pedagogia i especialistes en tecnologia inmersiva. D’aquest procés col·laboratiu en van sorgir quatre escenaris de RV gravats en 360°, dissenyats per submergir els estudiants en situacions crítiques i interseccionals de VG. Els casos recreats escapen als estereotips tradicionals i aborden escenaris de gran complexitat: la violència psicològica en dones d’edat avançada, la violència física i sexual durant l’embaràs, els prejudicis professionals davant de supervivents amb addicció a les drogues, i la identificació de violència vicària exercida a través dels fills. En aquest post trobareu els enllaços de cadascun d’aquests vídeos a 360º que són d’accés lliure. L’entorn immersiu permet als estudiants practicar la comunicació empàtica, bregar amb dilemes ètics i reconèixer els seus biaixos en un entorn segur.
Metodología didàctica
Per poder mostrar aquests vídeos immersius a l’aula, els investigadors van desenvolupar guies didàctiques basades en dues metodologies d’aprenentatge actiu: seqüències clàssiques d’aprenentatge basat en problemes (ABP) i sessions úniques d’aprenentatge experimental (AE).
L’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) s’estructura en una seqüència de múltiples sessions en grups petits (d’unes 2 hores cadascuna). L’escenari de RV es presenta al principi com un cas d’estudi que detona un procés de recerca. Els estudiants han de buscar literatura científica, analitzar-ne les causes i proposar resolucions al cas en les sessions posteriors, fomentant l’aprenentatge profund.
L’Aprenentatge Experiencial (AE) està dissenyat per encaixar en una sessió única de 2 hores, basant-se en el model d’aprenentatge on els estudiants experimenten la simulació de RV i després dediquen la major part del temps a un extens debriefing (reflexió i debat) amb els companys i tutors. Analitzen les reaccions, debaten com abordar la situació i finalitzen amb una revisió teòrica per resoldre dubtes.
Article
Per avaluar la eficàcia, usabilitat, rellevància i claredat pedagògica dels materials desenvolupats a RV es va fer una prova pilot amb 64 estudiants que cursaven un grau de diagnòstic i medicina nuclear. Es va avaluar els estudiants abans i després de participar als escenaris de RV per poder quantificar els canvis produïts. Per a aquest mesurament es van inclure qüestionaris de l’escala PSV-NE (Escala de Percepció de la Violència de Parella a l’Educació d’Infermeria). Aquesta escala avalua diversos aspectes, incloent-hi la percepció dels estudiants sobre la violència de gènere (VG), el seu nivell de formació general, la seva capacitat per identificar tant els supervivents com els agressors, i els valors i rols professionals necessaris per abordar el problema.
Els resultats després de la implementació del pilot van demostrar un potencial educatiu evident, en obtenir puntuacions mitjanes en l’avaluació PSPV-NE superiors en tots els ítems. Els estudiants van millorar significativament la seva capacitat per identificar de forma correcta tant el supervivent com el perpetrador de la violència. L’estudi també va revelar una limitació important: encara que hi va haver una tendència positiva en el coneixement dels estudiants sobre el rol específic que han d’exercir els professionals de la salut (HCPs) en abordar la VG, aquesta millora no va assolir significació estadística. Tot i això, aquesta troballa es va utilitzar de manera formativa per millorar el projecte. En detectar aquesta mancança, els investigadors van modificar i refinar les guies didàctiques d’instrucció que acompanyen els vídeos. En la revisió final, es va posar un èmfasi molt més gran en reforçar la responsabilitat professional que tenen els sanitaris i en com han d’intervenir a nivell del sistema sociosanitari per ajudar les dones.
Tot l’estudi i els resultats van ser publicats a l’article “Development of Virtual Reality Scenarios Addressing Gender-Based Violence in Health Sciences Education: Qualitative Approach” escrit per Belén Valverde-Alirangues, Marta Benet i Mar Carrió, a la revista científica JMIR MEDICAL EDUCATION, doi: 10.2196/76098
Conclusions
La implementació pilot d’aquest projecte va donar resultats molt prometedors. Després d’utilitzar els escenaris de RV, els estudiants de ciències de la salut van millorar significativament la seva percepció sobre la VG i van demostrar més capacitat per identificar correctament tant els supervivents com els agressors. En conclusió, fonamentar els recursos educatius a la pràctica clínica real i a l’experiència de professionals experts permet tancar la bretxa entre la teoria acadèmica i els desafiaments del món real. A més, en publicar-se els vídeos 360° i les guies docents en accés obert, aquest innovador model és una eina valuosa per transformar l’educació sanitària globalment.
