A l’article “Training healthcare professionals to address gender-based violence: a virtual reality-based educational intervention” publicat aquest gener de 2026 a la revista científica Frontiers in Virtual Reality a la seva secció Virtual Reality in Medicine, es presenten els resultats d’aquest estudi, on es conclou que les nostres experiències en RV augmenten les competències dels professionals de la salut.
L’article, escrit per Belén Valverde (Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra), Marta Benet (Fundació d’Investigació Sant Joan de Déu) i Mar Carrió (Departament d’Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya), presenta estudis quantitatius que mostren un increment significatiu en la rebre formació en què s’inclouen les nostres experiències a RV.
Des d’Immersium Studio, vam dissenyar per a la Universitat Pompeu Fabra quatre experiències RV per aprendre a detectar situacions de violència de gènere:
Escenari 1: Violència psicològica. Tracta sobre Isabel, una dona d’uns 60 anys que és la cuidadora principal de la seva filla amb discapacitat. Va al seu metge d’atenció primària a causa de la somnolència diürna que us causa un nou tractament per a l’insomni. Durant la consulta, esmenta certs comportaments del marit que fan sospitar la doctora d’un possible cas de violència de gènere.
Escenari 2: Violència física a l’embaràs. Presenta a Andrea, una noia de 27 anys que acudeix a urgències de ginecologia per un sagnat vaginal al mes de descobrir que està embarassada. L’Andrea està molt preocupada, però la seva parella, el Miquel, resta importància a l’incident i no li permet parlar. El metge sospita de l’existència de violència domèstica i intenta buscar una oportunitat per parlar tot sol amb l’Andrea, però el Miquel ho impedeix.
Escenari 3: Violència en un context de drogoaddicció. Mostra el cas de la Laia, de 27 anys, una pacient amb antecedents d’addicció a les drogues que actualment està en procés de desintoxicació. Arriba a la seva cita de seguiment amb la infermera de salut mental per parlar d’un problema amb una nova medicació. Tot i això, la infermera observa unes marques sospitoses en la pacient que la porten a indagar més a fons.
Escenari 4: Violència vicària envers els fills. En aquest cas, Marisol acudeix a la clínica pediàtrica molt nerviosa i preocupada pel seu fill Mati, que està malament. El nen està patint dolors d’estómac des que va tornar de passar uns dies amb el pare. Davant d’aquesta situació, el pediatre decideix que pot ser necessari que hi intervingui un treballador social.
A molts països, els professionals de la salut són el primer punt de contacte per a les víctimes de violència de gènere, però molts casos no s’identifiquen correctament a causa de la manca de recursos i formació.
Molts professionals de la salut afirmen que el seu nivell de coneixements sobre la violència de gènere és “bàsic o deficient” i confessen sentir-se insuficientment preparats per abordar aquests problemes. Un obstacle important són les creences arrelades i els prejudicis culturals dels mateixos professionals. L’estudi va detectar que hi ha actituds de desconfiança envers les víctimes (per exemple, jutjant-les si hi ha un context de drogoaddicció), tendències a veure la violència com un assumpte privat o frustració si la pacient no segueix els consells mèdics. A més, els sanitaris admeten tenir dificultats per gestionar les pròpies emocions i separar els sentiments personals de l’atenció professional durant la consulta.
Encara que hi ha intervencions educatives, la seva eficàcia varia molt. Gran part de la formació queda en cursos teòrics que no aconsegueixen canviar les actituds ni desenvolupar l’empatia i les habilitats pràctiques necessàries. Atesa la intensitat emocional de la violència de gènere, la teoria per si sola no és suficient i calen enfocaments d’aprenentatge immersius i experiencials.
Les experiències d’aprenentatge immersiu en Realitat Virtual permeten situar el professional sanitari en un escenari on experimentarà sentiments d’“inseguretat”, “impotència” i “ansietat” davant de la complexitat pràctica i emocional que requereixen. Aquests sentiments potenciaran la seva retenció de continguts i el seu interès sobre saber més de com actuar si es troben amb aquestes situacions durant el dia a dia.
Artículo
Estudi
L’estudi va avaluar 38 professionals d’atenció primària que van participar en una formació estructurada a diferents passos:
- Avaluació inicial (Pre-test): Abans de començar la formació, els participants van completar diversos qüestionaris per registrar les dades demogràfiques, avaluar els nivells d’empatia (índex IRI) i mesurar el nivell base de coneixements, competència percebuda i perspectives davant de la violència de gènere (escala PREMIS).
- Exposició a la Realitat Virtual (RV): Els participants, organitzats en grups petits de 4 a 6 persones, es van col·locar ulleres de RV per visualitzar vídeos immersius en 360° que duraven entre 3 i 5 minuts. A cada sessió es van observar dos casos clínics realistes: un sobre violència psicològica i un altre que introduïa factors de complexitat afegits, com l’embaràs, l’addicció a les drogues o la violència vicària envers els fills.
- Debat i reflexió (Debriefing): Després de veure els vídeos, es va realitzar una discussió grupal guiada. Primer, els sanitaris van fer una pluja d’idees per expressar els dubtes, les emocions i els dilemes ètics que els generaven les situacions vistes. Tot seguit, el facilitador va impartir una breu classe teòrica per aclarir conceptes i explicar l’abordatge correcte d’aquests casos clínics.
- Avaluació final (Post-test): En acabar la sessió teòrica, els professionals van tornar a emplenar l’escala PREMIS per comprovar si la intervenció havia millorat la confiança i els coneixements. També van respondre un qüestionari de satisfacció sobre l’experiència.
- Recull de dades qualitatives: De forma paral·lela, el facilitador va prendre notes de camp durant tota la sessió per registrar el clima emocional, les discrepàncies i les tensions subjacents que sorgien en el grup, cosa que va servir per enriquir i interpretar millor els resultats numèrics de les enquestes.
De l’estudi es pot concloure l’enorme potencial de les tecnologies immersives per a la formació mèdica, ja que milloren significativament la competència autopercebuda, el nivell de coneixements i les perspectives dels professionals de la salut a l’hora d’abordar casos de violència de gènere (VG). Les experiències a RV aporten una connexió entre la teoria i la pràctica clínica, integrant l’aprenentatge experiencial amb dilemes clínics molt realistes. La formació purament teòrica es considera insuficient a causa de la complexitat i la intensitat emocional d’aquestes situacions, i les simulacions en RV aconsegueixen una aplicació pràctica que fomenta el pensament crític i la reflexió ètica. La RV ofereix als professionals l’oportunitat d’exposar-se repetidament a casos molt complexos dins un entorn d’aprenentatge segur i controlat que ajuda a reduir la pressió emocional. Experimentar situacions similars a les que es podria trobar durant la seva vida professional, millora la presa de decisions legals en saber prèviament com actuar en determinades situacions.
Davant de les mancances que continuen tenint els programes formatius tradicionals a nivell mundial, l’aprenentatge immersiu destaca com un enfocament summament prometedor per dotar els professionals de la salut de les habilitats i la confiança necessàries per brindar una atenció integral i veritablement centrada en les víctimes de violència de gènere.
