¿LA REALIDAD ESTESA TÉ CABUDA EN LES POLÍTIQUES CULTURALS?
Fa unes setmanes, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona (DIBA) li va fer una entrevista al nostre CEO, Luis Villarejo, amb motiu de la finalització d’un curs online organitzat per la Diputació de Barcelona anomenat Realitat immersiva, realitat augmentada i realitat virtual. Implementacions i perspectives en el terreny de les polítiques culturals. Cada dos anys el CERC organitza Interacció, unes jornades que es dediquen a l’intercanvi de coneixement i experiències sobre la gestió cultural i les polítiques públiques de la cultura.
CURS ONLINE: REALITAT IMMERSIVA, REALITAT AUGMENTADA I REALITAT VIRTUAL. IMPLEMENTACIONS I PERSPECTIVES EN EL TERRENY DE LES POLÍTIQUES CULTURALS
Aquest curs, de places limitades, va tenir una duració de dos dies (16 i 18 de novembre) de 10 a 12h del matí a través de la plataforma Zoom. L’objectiu d’aquest curs era diferenciar les tipologies de les noves realitats i conèixer les possibles aplicacions en les polítiques culturals. També es va voler recopilar tots els dispositius que tenim a la nostra disposició per a crear aquest tipus d’experiències, enfatitzant en les seves avantatges però sense oblidar-nos dels seus inconvenients.
Els objectius del curs van ser:
- Definir què s’entén per Realitat Immersiva, Realitat Augmentada i Realitat Virtual.
- Establir les diferències i els punts de contacte entre aquests tres tipus de realitat.
- Determinar l’aplicabilitat de les diferents realitats tecnològiques en la vida cultural dels municipis.
- Detallar els àmbits principals de l’aplicació de la Realitat Immersiva, Augmentada i Virtual, en especial en l’àmbit del patrimoni i de les exposicions.
- Especificar vies d’accés a la cultura a trvaés de la virtualitat.
- Mostrar quins equipaments i requeriments tècnics es necessiten per a dur a terme les diferents modalitats de realitat als responsables culturals.
- Mostrar aplicacions i possibles bones pràctiques en aquest terreny.
I els continguts del curs:
- Concepte de Realitat Immersiva, Augmentada i Virtual.
- Plataformes, xarxes i objectes connectats.
- Exposicions i exhibicions culturals en 360º.
- Avantatges i inconvenients de la virtualitat.
- Polítiques culturals i realitats tecnològiques. Com arribar a la població de manera virtual.
- Experiències de bones pràctiques en aquest àmbit.
En el curs, Villarejo no només va exposar la part teòrica sinó que va demostrar que aquestes realitats poden aportar, i molt, a les polítiques culturals. Alguns exemples de projectes són el videomapping de Sant Climent de Taüll o la recreació en 3D d’Ullastret, ja que són les que han tingut més èxit. També és important comentar que la Unió Europea està invertint en projectes d’investigació en aquesta mateixa direcció.
ENTREVISTA
En l’entrevista, Luis Villarejo va començar explicant les diferències que existeixen entre els tres tipus de realitats: Realitat Virtual, Realitat Augmentada i Realitat Mixta, que totes elles formen part del que es coneix com Realitat Estesa. És important conèixer les seves diferències per així poder-les implementar d’una millor manera.
També va assegurar que “incorporar experiències immersives (en les polítiques culturals) permet generar experiències més atractives, que impacten més en el visitant”. Tot depèn de la formació que pugui tenir cada ajuntament o la que pugui adquirir amb el temps.
Villarejo assegura que una de les grans possibilitats d’aquestes realitats en la cultura és que els usuaris i usuàries poden viatjar a qualsevol lloc abans de visitar-lo amb recorreguts virtuals, creant una major vinculació amb l’espai des de la comoditat de casa.
En aquest podeu llegir l’entrevista.
Parlant d’inversió, no totes les aplicacions per a experiències immersives són excessivament costoses. Per a la Realitat Augmentada només és necessari un dispositiu (smartphone, tablet…) a part de la inversió òbvia del desenvolupament. Per a la Realitat Virtual és necessari utilitzar unes ulleres especials, de les quals n’hi ha dos tipus: les cardboard, que són la versió més econòmica i funcionen amb un smartphone, i les de tipus Oculus Quest, que són més sofisticades (amb un cost més elevat) però funcionen de manera independent.
Malgrat tots els aspectes positius o beneficis que poden proporcionar-nos, també hi ha a l’aire uns grans dilemes ètics com la privacitat, el temps d’ús o l’adequació dels continguts, entre d’altres. No obstant, existeixen associacions com la Immersive Learning Research Network que s’encarrega “de l’aprenentatge immersiu i que té una línia de treball relacionada amb l’ètica”.
Com a conclusió, Villarejo afirma que els projectes, últimament, són més multidisciplinaris i que la tecnologia juga un paper fonamental en tots ells. És imprescindible la formació o, almenys, saber de la seva existència i els milers d’aplicacions i beneficis. Aquests últims anys, aquestes realitats s’han desenvolupat exponencialment i a més, la pandèmia ha accentuat encara més el seu ús, ja que gran part del que es feia físicament, ara es fa en la virtualitat. Així doncs, no és difícil de preveure que el futur del sector tecnològic inclourà, com ja ho fa ara, aquestes noves realitats.
Si vols explorar sense compromís els beneficis d’una solució immersiva d’aprenentage per a la teva empresa o insitució, contacta’ns.
Estarem encantats de descobrir l’experiència immersiva que millor s’adapti a les teves necessitats.
616 267 756
